per què productes vegans?

dau al deu, why vegan products and vegan fashion?

 

El primer butlletí de la Societat Vegana, l’organització degana en aquest camp, va ser rebut per sis persones. Era el 1944, en plena Segona Guerra Mundial, en temps de carestia i racionament, quan Donald Watson, un mestre de fuster anglès, va fundar aquesta organització amb mitja dotzena d’amics. I també va crear una paraula, vegà,  que aleshores només entenien ells, però que avui defineix una filosofia de vida compartida per desenes de milions de persones a tot el món. Una filosofia que a dau al deu impregna el que fem, la nostra roba estampada artesanalment i les nostres bosses i accessoris fets a mà. Per què productes  vegans?

Feu la prova i escriviu Google. El cercador és l’ull que ho veu tot. Sap el que fem, el que volem o el que pensem, fins i tot abans que sapiguem que ho farem, ho voldrem o ho pensarem. Quan uneix les preferències de milions i milions de  persones és capaç de saber cap a on anem com a societat, i tot sembla indicar que estem caminant en direcció al veganisme. Dades? Des del 2015, les cerques relacionades amb aquesta paraula s’han multiplicat per tres o més en països com el Regne Unit, França o Espanya, i per dos als Estats Units. Per què aquest interès? 

Benestar animal

La primera gran raó és promoure el benestar animal, tot i que aquesta sigui, en certa forma, una expressió inexacta, un eufemisme. En realitat, l’objectiu és evitar ser partícip en l’extrema crueltat amb la qual la gran indústria tracta els éssers vius. No es tracta només de què per fer un article de pell o que per menjar carn calgui matar un animal, sinó que, en últimes dècades a aquestes circumstàncies s’ha unit un procés d’hiperindustrialització que ha fet que les condicions de vida en  grans  granges i complexos productius sigui, per dir-ho suaument, lamentable.

Un segon grup de persones arrigen al veganisme –no s’ha de confondre amb el vegetarianisme– per motius de salut, per tenir una millor cura de si mateixos. Consideren que una dieta que exclogui els aliments d’origen animal és més saludable i pot ser igualment equilibrada.

Salvar el medi ambient

La tercera causa és el respecte al medi ambient. El nombre d’estudis és aclaparador, però, per parlar-ne només d’un, una investigació de la Universitat d’Oxford assenyala que el consum de productes vegans –aliments o no– seria, per si sol, la major contribució a frenar l’efecte hivernacle, i també  serviria per racionalitzar l’ús d’aigua o terra a tot el món.

Segons  un dels autors de l’estudi,  adoptar una forma de vida vegana “seria molt més eficaç que reduir els viatges aeris o canviar a cotxes elèctrics”. Altres investigacions publicades per la prestigiosa revista científica Nature indiquen que el consum de carn als països occidentals s’hauria de reduir en un 90% si es vol contenir l’escalfament global.

L’estil de vida vegà també entra en el terreny de la moda; en el nostre cas, en les bosses i accessoris fets i estampats a mà

Per al profà, fins no fa molts anys, parlar de veganisme era gairebé com fer-ho sobre qualsevol dieta i poc més. Això, en el millor dels casos, perquè n’hi havia alguns que ho veien amb sospita.  Però des de fa algun temps aquest concepte s’ha estandarditzat i estès a moltes altres àrees. Després de tot, ni el sofriment animal ni el deteriorament del medi ambient es deuen exclusivament a la nostra manera d’alimentar-nos i, per tant, aquesta és una filosofia que transcendeix a tots els aspectes de la vida.

En altres camps, com la cosmètica, els productes vegans s’estan convertint en la gran tendència emergent, amb unes vendes estimades a tot el món de 20.000 milions d’euros per aquest any. Ja no es tracta només que els productes cosmètics s’elaborin sense components d’origen animal, sinó que en el seu procés de creació no s’experimenti amb éssers vius. Cada vegada són més els consumidors que prenen consciència que el benestar no ha de passar per l’abús i, per tant, per a moltes marques, la preocupació per l’impacte ètic i ambiental és la qüestió número u que han de resoldre.

La moda, també

El mateix es pot dir de la moda. La moda vegana es defineix com la que no implica crueltat animal, és a dir, la que es fa sense pell, plomes, llana o qualsevol altra fibra d’aquesta procedència.

La idea, per tant, no és només posar el focus en els productes que comporten la mort de l’animal, com els que es confeccionen amb pells, sinó també en tots aquells que impliquen la seva explotació encara que no representin acabar amb la seva vida, i que en la majoria dels casos poden significar un major o menor grau de crueltat, com succeeix en el cas de la llana.

També en aquest cas és molt important tenir en compte l’impacte ambiental. Un estudi publicat recentment assenyala que només als Estats Units la indústria de la pell contamina tant cada any com trenta milions de cotxes. I amb els processos de producció actuals todos aquests materials poden ser substituïts per altres no animals.  Sí, fins i tot la pell.

El món de l’artesania

L’empenta de la moda vegana és molt gran, tant és així que en molts llocs ja se celebren passarel·les i festivals d’alt nivell, el més important dels quals és la Vegan Fashion Week de Los Angeles. Mentrestant, les grans marques impulsen línies de productes dissenyades per als consumidors vegans i una legió de petites empreses i artesans basen el seu negoci en aquesta filosofia.

Aquest últim és el nostre cas. A dau al deu no fem bosses i accessoris vegans només perquè hi ha un mercat potencial emergent, sinó perquè forma part del nostre propi ADN. El benestar animal és una part fonamental del nostre pensament i de la forma en què veiem el món que ens envolta, i, per tant, a l’hora de posar en marxa una petita empresa artesanal no ens ho podíem plantejar d’una altra manera.

Una tendència emergent

Les dades de Google esmentades al principi no són les úniques que donen suport a aquesta   tendència. Als Estats  Units, per exemple, una enquesta assenyala  que una quarta part de les persones d’entre 25 i 34 anys –els cèlebres millennials–, és a  dir, els que establiran els patrons de consum per a les dues o tres dècades següents, es defineixen com a vegans o vegetarians. Mentrestant, les marques situades en els antípodes d’aquesta tendència s’apunten ara al corrent. No és estrany, doncs, que el 2018 el prestigiós setmanari britànic The Economist proclamés l’any següent com el dels vegans.

What a time to be alive, podrien dir avui, gairebé vuitanta anys després d’aquest primer butlletí, Donald Watson i els seus amics de la Societat Vegana.